PRIMER ARREBOSSAT

Després de fer diverses proves, decidim fer la primera capa d'arrebossat amb una barreja d'argila i palla, sense sorra. És una barreja fàcil i entretinguda de fer, no requereix formigonera, té molt bona adherència, es guanya volum bastant ràpid i, en contenir gran quantitat de palla, és més aïllant que la major part d'arrebossats.

La preparació de la barreja és laboriosa i requereix una certa planificació. Com amb la major part d'arrebossats de terra, partim de la barbotina, que és una borada d'argila líquida.

Omplim una banyera vella amb barbotina una mica espessa, hi mullem manats de palla llarga, sense picar, formem boles i les emmagatzemem.

Per emmagatzemar-les hem fabricat uns calaixos de fusta, aprofitant els encofrats de les portes i finestres. En aquests calaixos, protegits amb unes lones, deixem les boles fermentar un parell de dies, fins que canvia la seva textura i es torna més plàstica, la palla s'estova i l'argila perd el possible excés d'humitat. Sabrem que han fermentat per la diferència de color, de textura i sobretot per l'olor.

Quan ja estan llestes per l'arrebossat les obrim lleugerament i les apliquem sobre la paret humida. Amb uns copets amb el palmell de la mà i una mica de pressió les boles queden perfectament adherides al mur.

És convenient aplicar-les d'abaix a a dalt, per subjectar unes boles sobre les altres i per aconseguir, amb un petit solapament entre cada bola, un “efecte teula” que repel·leixi l'aigua cap a l'exterior.

Aquesta primera capa d'arrebossat també serveix per acabar de regularitzar la superfície del mur i per tant té un espessor variable, d'entre 2 i 5 cm aproximadament.

Durant el procés d'arrebossat amb aquesta capa hem tingut pluges, curtes però intenses, i podem comprovar com l'aigua “renta” la capa més superficial d'argila, deixant la palla més exposada. Però la mateixa palla ajuda a protegir de l'aigua, expulsant-la cap a l'exterior del mur.

En la part superior del domo, alguns sacs encara no estaven revocats i es van xopar amb la pluja. Es van estovar, quedant amb una textura similar a la plastilina. Els hem deixat assecar uns dies i han tornat a tenir la consistència dura que tenien abans, per tant, aquestes pluges no han suposat un problema pel superadobe.

EMPLENAR BUITS

La construcció amb sacs no és molt precisa ni delicada en els seus acabats... Durant el procés de construcció han quedat alguns buits en el mur, alguns deguts al propi sistema, com la separació entre filada i filada de sacs o les juntes amb els contraforts, i altres deguts a errors de col·locació, per exemple. Aquests buits es poden emplenar abans de l'arrebossat, de manera que l'acabat final quedi homogeni i llis, evitant l'acumulació d'aigua de pluja en punts crítics de l'estructura.

Per omplir els buits, el més ràpid i senzill és utilitzar palla "pintada" amb argila o palla lleugera. Per a això escampem diversos manats de palla llarga (sense picar) sobre una lona i aboquem barbotina bastant líquida per damunt. Li donem voltes fins que tota la palla queda impregnada d'argila. La barreja és molt fàcil i ràpida de fer, i amb ella es pot guanyar volum amb poc esforç. La utilitzem per emplenar tots els buits, en alguns casos aplicant-la en dues o tres capes, per aconseguir un bon assecat.

Així acabem corregint la forma del domo fins que forma l'arc característic. Una vegada ha assecat completament, podem humitejar la superfície o aplicar una nova capa de barbotina per assegurar que s'aferri la capa d'arrebossat.

El major inconvenient és la poca capacitat resistent d'aquesta barreja. Com a avantatge addicional, l'alta proporció de palla confereix un gran aïllament tèrmic.

 

Encara que la palla lleugera es pot utilitzar tan aviat està barrejada, hem comprovat que si es deixa fermentar un o dos dies, la palla s'estova, fent-se més fàcil de treballar, i l'argila es torna més plàstica, facilitant la col·locació.