SEGON ARREBOSSAT

La segona capa d'arrebossat està feta amb la mateixa barreja que la primera, boles d'argila i palla fermentades. Amb aquestes dues capes acabem de regularitzar la superfície del domo i augmentem el seu aïllament tèrmic. Però durant l'aplicació d'aquesta capa hem tingut algun problema...

Amb pocs dies entre mitjà han caigut grans aiguats. Aconseguim acabar la primera capa d'arrebossat, però les pluges es van començar a intensificar. Acabem de donar la segona capa amb presses i en males condicions, just abans que caigués un xàfec memorable.

A conseqüència de la mala aplicació, les pluges, que van amarar completament la barreja d'argila i palla, van aconseguir desprendre algunes zones de la segona capa d'arrebossat. En algun punt va arribar fins i tot a arrossegar la primera capa.

Un cop superat l'ensurt inicial, comprovem algunes coses interessants.

La terra requereix treballar-la amb paciència, concentració i atenció. Les parts que s'havien desprès van ser justament les que havíem acabat amb presses en l'últim moment.

La major part de l'arrebossat havia resistit i l'estructura, malgrat estar amarada, no mostrava signes d'haver-se mogut en cap punt. Més tard hem comprovat que en assecar-se ha tornat a adquirir la duresa inicial.

L'arrebossat que s'havia desprès i que estava al terra es va poder tornar a pastar i col·locar en el mur. La terra no només no genera residus en l'enderrocament sinó que fins i tot es pot tornar a utilitzar per a la mateixa o una altra construcció.

Així, acabem la segona capa d'arrebossat, aquesta vegada amb total atenció i paciència.

Una dada curiosa. La palla que utilitzem per a la barreja contenia gran quantitat de gra. En deixar fermentar les boles d'argila i palla en els calaixos de fusta, sense llum i humides, moltes van començar a germinar. Una vegada aplicat l'arrebossat i sobretot després de les pluges el mur va quedar cobert d'un mantell verd de blat. Ara els brots comencen a morir. És un indicador molt bo, ens assegura que l'arrebossat s'ha assecat completament.

PRIMER ARREBOSSAT

Després de fer diverses proves, decidim fer la primera capa d'arrebossat amb una barreja d'argila i palla, sense sorra. És una barreja fàcil i entretinguda de fer, no requereix formigonera, té molt bona adherència, es guanya volum bastant ràpid i, en contenir gran quantitat de palla, és més aïllant que la major part d'arrebossats.

La preparació de la barreja és laboriosa i requereix una certa planificació. Com amb la major part d'arrebossats de terra, partim de la barbotina, que és una borada d'argila líquida.

Omplim una banyera vella amb barbotina una mica espessa, hi mullem manats de palla llarga, sense picar, formem boles i les emmagatzemem.

Per emmagatzemar-les hem fabricat uns calaixos de fusta, aprofitant els encofrats de les portes i finestres. En aquests calaixos, protegits amb unes lones, deixem les boles fermentar un parell de dies, fins que canvia la seva textura i es torna més plàstica, la palla s'estova i l'argila perd el possible excés d'humitat. Sabrem que han fermentat per la diferència de color, de textura i sobretot per l'olor.

Quan ja estan llestes per l'arrebossat les obrim lleugerament i les apliquem sobre la paret humida. Amb uns copets amb el palmell de la mà i una mica de pressió les boles queden perfectament adherides al mur.

És convenient aplicar-les d'abaix a a dalt, per subjectar unes boles sobre les altres i per aconseguir, amb un petit solapament entre cada bola, un “efecte teula” que repel·leixi l'aigua cap a l'exterior.

Aquesta primera capa d'arrebossat també serveix per acabar de regularitzar la superfície del mur i per tant té un espessor variable, d'entre 2 i 5 cm aproximadament.

Durant el procés d'arrebossat amb aquesta capa hem tingut pluges, curtes però intenses, i podem comprovar com l'aigua “renta” la capa més superficial d'argila, deixant la palla més exposada. Però la mateixa palla ajuda a protegir de l'aigua, expulsant-la cap a l'exterior del mur.

En la part superior del domo, alguns sacs encara no estaven revocats i es van xopar amb la pluja. Es van estovar, quedant amb una textura similar a la plastilina. Els hem deixat assecar uns dies i han tornat a tenir la consistència dura que tenien abans, per tant, aquestes pluges no han suposat un problema pel superadobe.

EMPLENAR BUITS

La construcció amb sacs no és molt precisa ni delicada en els seus acabats... Durant el procés de construcció han quedat alguns buits en el mur, alguns deguts al propi sistema, com la separació entre filada i filada de sacs o les juntes amb els contraforts, i altres deguts a errors de col·locació, per exemple. Aquests buits es poden emplenar abans de l'arrebossat, de manera que l'acabat final quedi homogeni i llis, evitant l'acumulació d'aigua de pluja en punts crítics de l'estructura.

Per omplir els buits, el més ràpid i senzill és utilitzar palla "pintada" amb argila o palla lleugera. Per a això escampem diversos manats de palla llarga (sense picar) sobre una lona i aboquem barbotina bastant líquida per damunt. Li donem voltes fins que tota la palla queda impregnada d'argila. La barreja és molt fàcil i ràpida de fer, i amb ella es pot guanyar volum amb poc esforç. La utilitzem per emplenar tots els buits, en alguns casos aplicant-la en dues o tres capes, per aconseguir un bon assecat.

Així acabem corregint la forma del domo fins que forma l'arc característic. Una vegada ha assecat completament, podem humitejar la superfície o aplicar una nova capa de barbotina per assegurar que s'aferri la capa d'arrebossat.

El major inconvenient és la poca capacitat resistent d'aquesta barreja. Com a avantatge addicional, l'alta proporció de palla confereix un gran aïllament tèrmic.

 

Encara que la palla lleugera es pot utilitzar tan aviat està barrejada, hem comprovat que si es deixa fermentar un o dos dies, la palla s'estova, fent-se més fàcil de treballar, i l'argila es torna més plàstica, facilitant la col·locació.

IMPRIMACIÓ

Ja hem acabat l'estructura i ara cal començar a revocar. No volem utilitzar ciment portland per  l'arrebossat, perquè a part del consum energètic que suposa, és molt poc porós i no permet que l'edifici transpiri.

Dissenyem un sistema de successives capes d'arrebossat amb diferents composicions que ens permetran no haver d'usar ciment, no haver d'aplicar cap membrana impermeabilitzant basada en productes plàstics o bituminosos i obtenir finalment un mur transpirable, la qual cosa es traduirà en un ambient interior de major qualitat.

Hem fet proves per aplicar un arrebossat d'argila sobre els sacs i descobrim que aquests, malgrat tenir una superfície bastant llisa, presenten una superfície amb bona adherència. Però aquesta adherència millora notablement si primer s'aplica una capa d'imprimación de barbotina, que és una borada d'argila.

Per fer la barbotina utilitzem argila bastant pura. Deixem els terrossos d'argila en remull fins que s'estoven i els triturem amb una batedora de morter.

 

L'aplicació d'aquesta capa és molt senzilla, ràpida i divertida si tens un compressor i un dipòsit adequat. Nosaltres utilitzem com a dipòsit un acumulador d'aigua reciclat, similar al que es descriu en el capítol 19 del llibre de R.Nitzkin y M. Termens “Casas de paja. Una guía para autoconstructores”.

El funcionament és el següent: s'emplena amb barbotina molt líquida i tamisada, es comprimeix amb aire i després es projecta amb una mànega per tota la superfície del domo.

Aquesta imprimació seca molt ràpid, ja que té molt poc gruix. A l'hora d'aplicar l'arrebossat, només caldrà humitejar-la i tindrem una superfície molt adherent.

DESENCOFRAR

Ja hem acabat l'estructura i podem treure els encofrats. Aquest dia ens visita molta gent i és una festa. Aquí van algunes fotos.

 Alguns encofrats els vam muntar de manera que fossin fàcils de treure, simplement copejant alguns tacs de fusta. Uns altres ja vam assumir que era més fàcil trencar-los que inventar un sistema per desmuntar-los.

ÚLTIMS SACS

Cada cop el radi es redueix més ràpidament. Ara és molt difícil treballar aquí a dalt, a sis metres d'altura. Omplir un sac requereix un equip d'almenys 6 persones, ja que cal fer arribar la terra fins a a dalt. Per sort, cada filada és més curta i la proximitat de veure l'estructura acabada ens dóna forces per continuar.

 

 

Un dels grans avantatges del sistema de construcció tipus “ecodome” és que l'estructura és autoportant en la seva construcció. Això significa que, a diferència de les cúpules convencionals, la cúpula “ecodome” és una falsa cúpula, és a dir, que la seva estabilitat no depèn que l'estructura estigui acabada sinó que la filada tingui forma circular. Per tant, no suposa un problema el fet de no tancar la cúpula.

Aprofitant aquesta avantatge, decidim deixar una claraboia en el cim del domo. Més endavant, quan tinguem els murs revocats i la fusteria col·locada, comprovarem si la il·luminació que aporta és adequada o no, i decidirem, en aquest moment, acabar de tancar la cúpula o mantenir l'obertura.

VENTILACIÓ

En la part superior de la cúpula deixem unes petites obertures per facilitar la ventilació per l'efecte xemeneia. Utilitzem com a encofrat tres trossos de tub reutilitzats, d'uns 30 cm de diàmetre aproximadament.

El primer pas és marcar la posició en la qual volem col·locar-los.

 

Després tallem el sac amb una navalla i gratem la terra per fer una osca en la qual encaixi el tub.

Després simplement col·loquem els sacs al voltant. Quan estigui tancat el domo, treurem el tub i acabarem de donar forma a l'obertura.

ALTELL

Per sobre del cèrcol decidim col·locar un petit altell, aprofitant unes bigues de fusta procedents d'un enderrocament. Ja que aquestes bigues són bastant curtes, hem de dissenyar un entramat una mica complex. El resultat serà un altell de poca superfície i a gran altura, però que tindrà una doble utilitat: una vegada finalitzat servirà de magatzem, però durant el procés de l'obra serà una bona superfície de treball.

Primer col·loquem la jàssera, que és la biga principal sobre la qual descansaran les altres, recolzada en tots dos costats sobre el mur. Sota els caps de la jàssera col·loquem uns taulers de fusta per repartir millor la càrrega i la fixem amb claus.

 

 

Les següents biguetes es col·loquen encastades en el mur i recolzades en la jàssera. Totes les bigues tenen aproximadament el cantell d'una filada de sacs, així que per aconseguir l'encast col·loquem sacs entre biga i biga i després un sac continu per damunt. Una vegada acabat el domo, el pes del mur mantindrà les bigues fixes en la seva posició.

És important que totes les bigues estiguin anivellades per facilitar la col·locació de la tarima superior. Per a això col·loquem tacs de fusta sota els caps de les bigues fins a aconseguir el nivell adequat.

De moment utilitzarem l'altell com a bastida. Clavem uns taulers damunt de les bigues per tenir un entarimat provisional, que serà una superfície òptima de treball.

CÈRCOL

Una vegada acabades de col·locar totes les dovelles dels arcs i la llinda de la finestra en la cara nord col·loquem una filada contínua a manera de cèrcol. Aquesta serà la primera filada que dóna la volta a tot el perímetre de la cúpula des que comencem a construir les portes. És important perquè uniformitza el conjunt, distribueix les càrregues homogèniament en tot el mur i acaba de reforçar els arcs.

Quan el cèrcol passa per sobre d'un arc ens trobem amb un pas complicat. Omplir el sac quan l'arc fa baixada no és fàcil. Per assegurar-nos que queda ben ple, fins i tot en la baixada de l'arc, col·loquem un tauler de fusta per apuntalar el sac mentre s'omple. Quan hem omplert una longitud suficient com per cobrir tota la baixada de l'arc, podem retirar el tauler i col·locar suaument el sac ple de terra sobre l'arc.

En compactar el cèrcol per sobre de l'arc comprovem com aquesta compressió acaba de consolidar les dovelles, assegurant que adquireixen la forma de tascó necessari perquè l'arc no col·lapsi.

Finalment obtenim una filada contínua, que distribueix les càrregues uniformement, sobre la qual podem col·locar les bigues de l'altell.

LLINDES

Una altra manera de cobrir els buits de finestres i portes és mitjançant llindes. És una solució bastant més ràpida i senzilla que els arcs. En el nostre cas, hem utilitzat una llinda a la finestra de la cara nord. Aquesta finestra és més petita que les altres, però és interessant per poder tenir ventilació creuada a la sala. La ventilació creuada es produeix en obrir finestres en dues cares de l'edificació amb diferència tèrmica entre elles. La façana sud, a causa de la seva exposició al sol, tendeix a estar més calent que la nord. Per tant, obrint la finestra orientada a sud i la finestra de la cara nord es crearà a l'interior un corrent d'aire molt útil per refrescar la sala a l'estiu.

La llinda d'aquesta finestra l'hem construït amb dos trossos de biga de fusta reutilitzats (amb l'ample suficient per cobrir l'amplària del mur), units entre si per uns llistons de fusta.

Col·loquem la llinda sobre els sacs, recolzant almenys 20 cm per cada costat, i els fixem per evitar que es moguin en col·locar els sacs següents.

Clavem algunes puntes en la part superior perquè la filada de sacs següent quedi ben travada.

 En compactar els sacs laterals cal procurar fer-ho de forma sincronitzada pels dos costats, de manera que la compressió no mogui la llinda.

En les filades següents intercalem unes biguetes de fusta en voladiu. Això ens permetrà, més endavant, suportar un ràfec que protegeixi la finestra de la pluja.

CAMP DE TREBALL PER A JOVES

Un altre dels altres motius pels quals s'està construint el domo és perquè del 13 al 27 d'Agost s'ha realitzat un Camp de Treball de la Generalitat de Catalunya on han participat tretze joves de tot Catalunya organitzat conjuntament amb Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i l'Ajuntament de Duesaigües.

Aquests joves han participat activament en la construcció del domo i de totes les activitats que d'ell es desprenen.














L'objectiu de Camp de Treball no només és que aquests joves descobreixin una manera diferent de fer vacances, sinó que entrin en contacte amb un model constructiu diferent a la construcció convencional i obrir nous horitzons que mirin cap a l'ecologisme.

L'experiència ha estat realment enriquidora, divertida i gratificant.