Si confies en els sacs, pots utilitzar pràcticament qualsevol barreja de
terres per al farcit. No és necessària la cohesivitat de la terra, el
sac la conté i li dóna forma. Les nostres primeres filades de
fonamentació consisteixen en sacs farcits de grava. Fins i tot sembla
ser que algú ha construït domos amb sorra de platja…
A nosaltres
ens va semblar arriscat aquest sistema. Encara que sembla que el
polipropilè del sac, preservat de la radiació solar directa, pot durar
molts anys, preferim basar la resistència de l'estructura a la terra cohesiva ben compactada i endurida.
Abans de començar a construir dediquem uns dies a fer diferents proves
amb la terra del lloc, fent cales en diversos punts. La primera prova
va ser la del pot, descrita en la majoria de llibres de bioconstrucció (Earthbag building, The hand-sculpted house,
Casas de paja…). Sent conscients de la poca precisió d'aquest assaig
(segons G. Minke l'error pot arribar a ser d'un 1600%) vam fer algunes
proves més, com fer una bola amb terra humida, intentar fer xurrets…
Al final descobrim que la terra de l'excavació no ens serviria per a la
construcció per ser massa sorrenca. Per tant decidim portar argila
gairebé pura i barrejar-la amb la nostra terra.
El treball de barrejar l'argila en diferents proporcions, diferents
graus d'humitat, fer assajos i buscar la manera més senzilla i divertida
d'obtenir bons resultats ens porta gran part del temps de la
construcció de la cúpula. Encara que el resultat estructural és bo, el
treball que comporta és molt gran. Per sort, acabem de trobar una terra
amb una proporció molt bona d'argila i sorra a pocs quilòmetres de
l'obra. El millor és utilitzar aquesta terra directament en els sacs,
sense haver-la de barrejar amb la terra de l'excavació, que d'altra
banda comença a escassejar.
0 comentarios: